Hola noi!
Primer de tot et desitjem un feliç aniversari de tota la família.
FELIÇ 30 ANIVERSARI!
Per demostrar-te el nostre amor farem un repàs per recordar a través dels anys aquells meravellosos moments...
Aquí comencen els problemes de perruquería...
Sempre amb un somriure per a tothom i aquesta caiguda d'ulls...
Muchas felicidades en tu 30 aniversario.
He aqui un pequeño resumen de ellos, todos ellos son momentos congelados que hemos disfrutado juntos, viendote crecer y convertirte en una persona maravillosa.
8 comentaris:
Aquesta foto és una mica cruel... Primer perquè demostra el que tantes vegades t'hem dit: "La teva perruquera necessita un curs en noves tendències... aquest serrell ja el portava el piranya quan en Chanquete encara era viu", i segon... bueno.. perquè el que a tu et sobra... no li vindria malament al teu germà!
A per cert... se m'oblidava!... salutacions al Manolo i a la Celina...
Què guapes les joves!!!I sobretot quin germà més simpàtic, intel·ligent, guapissim, una bellisssima persona, bé una meravella!!
A per cert, els problemets de pèls podrien sol·lucionar-se amb una aportació de tots i totes les col·laboradors del Blog, gràcies...
Uau! quin recorregut fotogràfic més intens! Però... Us podríeu haver estalviat l'última foto, que surto amb un caretuuu jajaja com es nota qui les ha triades, vosaltres sempre sortiu guapos!
Ei Miquel!! Moltes Felicitats!.Nosaltres també volem formar part d'aquesta sorpresa.Ja fa uns quants anys que et coneixem i encara que no ens veiem molt sovint, estem informats de primera linia de totes les teves mogudes. Ara hem pogut comprovar tota la gent que t'estima. T'ho mereixes! Segueix així, no canviis. Petons. Juan, Encarnita, Laia, Eli i Carlos.
Apa Miquel, a les fotos que ha inclòs el Claudio, estàs muníssim...bé ho dic per les del barret a ratlles jejeje, doncs el que de petits éreu muníssims això ja ho sé, primer per totes les fotos que ja he vist durant tooots aquests anys i segon, perquè m'ho recorda sempre,sempre, el teu germà orgullós, quan repassem fotos de fa anys.
Bé, ara tampoc esteu gens malament, oi? Què voleu que digui jo? Res, que estic molt contenta de que ja siguis tant gran com jo i de poder pertànyer a aquesta super família.
30petonets.
Mireia
MOLTES GRÀCIES!!!! no sé si encara entrareu a llegir els comentaris... però déu n'hi do quina feinada a buscar fotografies. Bé, suposo que en el nostre creixement estem molt influenciats pel nostre entorn i, en gran mesura per la nostra família, així que suposo que com sóc avui en bona part és gràcies a vosaltres que m'heu vigilat, alimentat i educat. GRÀCIES.
Publica un comentari a l'entrada